MARCADORS TEXTUALS
PER ESTRUCTURAR EL TEXT: Afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions…). Estableixen ordre i relacions significatives entre frases:
|
Introduir el tema del text |
||
|
l’objectiu principal de ens proposem exposar |
aquest escrit tracta de ens adrecem a vostè per |
|
|
Encetar un tema nou |
||
|
respecte a pel que fa a un altre punt és |
quant a sobre el punt següent tracta de |
en relació a |
|
Marcar ordre |
||
|
1r, en primer lloc, primer, primerament, per començar 2n, en segon lloc, segon, segonament 3r, en tercer lloc, tercer, tercerament 4t, en quart lloc, quart
|
d’entrada d’antuvi En darrer lloc en últim terme finalment, al final per acabar |
|
|
Distingir |
||
|
d’una banda |
de l’altra |
d’altra banda |
|
per un costat |
per l’altre |
per una altra part |
|
al contrari |
en canvi |
|
|
Continuar sobre el mateix punt |
||
|
a més a més endemés a més |
després així mateix tanmateix |
tot seguit d’altra banda per una altra part |
|
Posar èmfasi |
||
|
és a dir en altres paraules dit d’una altra manera tal com s’ha dit val la pena dir |
cal insistir el més important la idea central és convé destacar s’ha de tenir en compte |
o sia això és en efecte |
|
Donar detalls |
||
|
per exemple p.ex. cf. |
en particular en el cas de a saber |
com a mostra com és ara així |
|
Resumir |
||
|
en resum resumint recapitulant |
breument en pocs mots globalment |
recollint el més important en conjunt |
|
Acabar |
||
|
en conclusió per concloure |
per acabar finalment |
així doncs en definitiva |
|
Indicar temps |
||
|
abans suara anteriorment poc abans |
al mateix temps simultàniament en el mateix moment llavors |
després més tard més endavant a continuació tot seguit |
|
Indicar espai |
||
|
a dalt i a baix més amunt i més avall davant i darrera sobre i sota |
a la dreta / esquerra al mig / centre a prop i lluny de cara i d’esquena |
al centre / costats endins i enfora a l’interior i a l’exterior |
PER ESTRUCTURAR LES IDEES. Afecten fragments més breus de text (oracions, frases…) i connecten les idees entre si a l’interior de l’oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional
|
Indicar causa |
||
|
perquè (+ v. ind.) vist que a causa de / que a raó de ja que |
puix que gràcies a / que per culpa de car com que |
a força de atès que considerant que a còpia de |
|
Indicar conseqüència |
||
|
en conseqüència a conseqüència de per consegüent per tant |
així és que cosa que de manera que per aquest fet |
per això doncs |
|
Indicar condició |
||
|
a condició de / que en cas de / que |
amb que si |
només de /que posat de / que |
|
Indicar finalitat |
||
|
perquè (+ s. sub.) amb l’objectiu de / que |
per tal de / que a fi de / que |
la finalitat del qual |
|
Indicar oposició (adversatives) |
||
|
en canvi ans (al contrari) no obstant |
ara bé en contra amb tot |
al contrari nogensmenys tanmateix |
|
Per indicar objecció (concessives) |
||
|
encara que mal que |
malgrat de / que baldament |
per bé que tot i que |
Els marcadors textuals s’han de col·locar en les posicions importants de l’escrit (inici de paràgraf o de frase), perquè el lector els vegi amb un cop d’ull, fins i tot abans de llegir, i pugui fer-se una idea de l’organització del text. No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa.
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura. Barcelona 2002
